El meu país és tan petit, que sempre cap dintre del cor!


dimecres, 31 de maig de 2017

Benvinguda

Era l'any 2012 quan "De mec de mec" es va tancar i després d'un temps, ara, vol renéixer. Esperant omplir de paraules el món que ens envolta, amb cura, calma i amb la pausa de qui no té frissera.

- -

Quan parlen de vida,
parlen d'un perdó filtrat en els silencis,
d'una boira que acarona la mar blava
i d'un vent que escampa fulles i pensaments al cel.

És terra banyada als peus,
foc a les tardes d'hivern
i nuesa en les paraules.

Quan parlen de vida, 
parlen de bellesa al cor,
de flors de colors que amaguen rostres somrients
i llàgrimes vives que broten d'un pit obert.

És un llençol farcit de dies d'amor,
sal als vidres després d'un dia ventós
i un oratge que recorda certes olors.

Quan parlen de vida, 
és per a mi, orgullós destí d'ànimes perdudes,
és caragol fent camí sota pluja,
és camp verd, vermell i ocre de tardor.

Quan parlen de vida,
parlen d'una ametlla torrada a les dents,
d'una veu que ressona tendresa
i d'una abraçada que galopa pell avall.

És el cant de la lluna a les nits,
un alè avergonyit,
una arruga al front
i un bes als ulls a mitjanit.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada